L'examen consta de dues parts. La primera part és comuna i consisteix en dos exercicis obligatoris (exercici 1 i exercici 2), mentre que la segona part és optativa i consisteix en un sol exercici a triar entre l'opció A i la B.

Tots els exercicis tindran diversos apartats.

Tots els exercicis partiran de documents gràfics.

La primera part de l'examen valdrà 6 punts (3 punts per a cadascun dels dos exercicis que cal realitzar). Es realitzarà amb bolígraf blau o negre.

Exercici 1: l'objectiu d'aquest exercici és que l'alumnat identifiqui el possible argument d'una producció artística i el moviment al qual pertany a través de les característiques formals o iconogràfiques, que permeten emmarcar-la en un context politico-social, situant en el temps els esdeveniments rellevants de la història del món contemporani relacionats amb la imatge i, si fos el cas, els esdeveniments als quals fa referència la imatge.

Exercici 2: la finalitat d'aquest exercici és que l'alumnat mostri la capacitat reflexiva i l'actitud crítica mitjançant de l'anàlisi i la descripció comparativa dels elements bàsics de la imatge i la memòria semàntica davant dues produccions artístiques d'àmbit diferent i marc històric distint.

 

La segona part de l'examen valdrà 4 punts i se centrarà en una activitat a triar entre dues opcions: una de pensament associatiu i visual (opció A) i una altra de pensament lingüístic i analític (opció B).

Exercici 3. Opció A: Es tracta de desenvolupar un tema representat (croquis, perspectiva o narrativa visual) a partir d'identificar les característiques d'una imatge que possibilitin l'anàlisi i la comprensió del moviment artístic al qual podria pertànyer. També consisteix a argumentar les relacions de la imatge amb el seu context social. No es tracta de dibuix o de disseny, sinó de la voluntat d'unir text i grafisme per a l'argumentació.

Es podrà demanar relacionar el medi bidimensional i el tridimensional per desenvolupar la proposta, però sempre es respectarà la possibilitat d'elecció d'àmbit de la producció artística per resoldre-la: la perspectiva d'una escultura, instal·lació, performance, escenografia o espai habitable, el croquis d'una pintura, un disseny d'objecte, un disseny gràfic o d'indumentària. A més, es podrà demanar el desenvolupament d'una producció audiovisual, videojoc, videoart, net art o art en línia, un còmic o formes híbrides de narrativa visual.

Es realitzarà en format DIN A3, que obtindrem de les dues pàgines DIN A4 del quadern de la prova, i es podrà fer servir el mateix bolígraf amb quà s'ha fet l'exercici 1 o un llapis, llapis de colors, retoladors o bé qualsevol altre procediment sec que l'alumne o alumna consideri coherent amb el seu treball. En la seva proposta l'alumne o alumna podrà fer intervenir altres elements com, per exemple, el cos.

Exercici 3. Opció B: es tracta d'identificar un tema a partir de les paraules d'un text que possibilitin l'anàlisi i la comprensió del moviment artístic al qual podria pertànyer, així com de tenir la capacitat d'establir les relacions amb el seu context social. No es tracta d'un comentari de text, sinó de la voluntat d'unir text i opinió per a l'argumentació.

Es podrà demanar l'observació d'una font documental (manifest artístic, carta o diari) o bé d'una font crítica (ressenya d'exposició, comentari d'obra, entrevista a l'artista o crònica documental).

Part comuna.

Exercici 1 (tres punts). En aquest exercici es valoren les capacitats següents:

  • Identificar el possible argument d'una producció artística i el moviment al qual pertany a partir de les seves característiques formals o iconogràfiques, que permetran emmarcar-la en un context politico-social.
  • Situar en el temps els esdeveniments rellevants de la història del món contemporani propers a l'any de producció de la imatge i, si escau, els que puguin estar referenciats a partir de la imatge, amb expressions com segon terç del s. XIX, a l’inici del s. XX, els anys seixanta, al principi de l'era espacial, en la dècada dels vuitanta, al començament del s XXI, etc.

Exercici 2 (tres punts). Es valora la capacitat reflexiva i l'actitud crítica a través de l'anàlisi i la descripció comparativa dels elements bàsics de la imatge i la memòria semàntica davant dues produccions artístiques d'àmbit diferent i marc històric distint.

 

Part optativa.

Exercici 3. En funció de l'opció triada es valoren diferents competències.

Opció A: pensament associatiu i visual.

En aquesta opció es valoren les capacitats següents:

  • Desenvolupar un tema representat (croquis, perspectiva o narrativa visual) a partir d'identificar les característiques d'una imatge que possibilitin l'anàlisi i la comprensió del moviment artístic a què podria pertànyer.
  • Argumentar les relacions amb el seu context social. No es tracta de dibuix o disseny, sinó de la voluntat d’unir text i grafisme per a l'argumentació.
  • Relacionar el medi bidimensional i el tridimensional per desenvolupar la proposta, tot i que sempre es respectarà la possibilitat d'elecció d'àmbit de la producció artística per resoldre-la: la perspectiva d'una escultura, instal·lació, performance, escenografia o espai habitable, el croquis d'una pintura, un disseny d’objecte, un disseny gràfic o d'indumentària, o bé el desenvolupament d'una producció audiovisual, videojoc, videoart, net art o art en línia, un còmic o formes híbrides de narrativa visual.

No es valora tant la resolució tècnica com la capacitat per transformar la imatge mitjançant les característiques de moviments o les aportacions d'artistes que l'alumne o alumna esmenti com a referents per realitzar l'exercici.

 

Opció B: pensament lingüístic i analític.

En aquesta opció es valoren les capacitats següents:

  • Identificar un tema a partir de les paraules d'un text que possibilitin l'anàlisi i la comprensió del moviment artístic a què podria pertànyer.
  • Establir les relacions del moviment artístic amb el seu context social i interpretar-lo.
  • Observar una font documental (manifest artístic, carta o diari) o bé una font crítica (ressenya d'exposició, comentari d'obra, entrevista a l'artista o crònica documental) i establir connexions entre diferents àmbits de producció artística per reflexionar sobre el canvi històric des del s. XIX en la difusió i la recepció de l'obra cultural.

 

Els enllaços de la dreta permeten accedir a orientacions més detallades per a l'examen de Fonaments de les Arts i a un model de prova i tipologia d'enunciats.

Material permès

Llapis i barres de grafit de diferents dureses, goma d'esborrar, carbó, draps, goma d'esborrar especial per a carbó, colors i altres tipus de material i instrumental coherent amb la proposta de treball, però sempre aplicables amb tècniques seques (per tècniques seques s'entenen aquelles que no requereixen l'ús de cap diluent, ja sigui basat en aigua o elaborat químicament). Els grafismes, esbossos i dibuixos es faran a mà alçada, sense regles ni escaires, perquè es demana realitzar una representació d'ideació, que no necessita la resolució tècnica pròpia d'altres proves. La proposta realitzada a la prova de Fonaments pot quedar en una fase inicial.

Queden exclosos:

  • Els regles i escaires.
  • Les tècniques que requereixen dissolvents líquids complementaris o externs (aigua, alcohol, trementina, aiguarràs, dissolvents sintètics, etc.) però s'accepten els materials que porten el dissolvent incorporat (retoladors, retoladors de punta de pinzell, bolígrafs, etc.).
  • L'ús de coles, fixadors o altres productes que s'apliquin per vaporització, coles i materials molt volàtils i també els papers treballats prèviament.
  • L'ús d'imatges de referència, digitals o impreses, que no siguin estrictament les que figuren en l'enunciat de l'examen.
  • L'ús de dispositius electrònics i telemàtics, siguin fixos o mòbils.
Data d'actualització:  19.12.2018