Objectius de la prova

Has d'analitzar, comprendre i produir textos en català i respondre a preguntes sobre llengua i literatura catalana. Les proves avaluen les teves habilitats lingüístiques bàsiques, independentment de quins siguin els estudis vulguis cursar. D'acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts de la prova corresponen al currículum de 2n de batxillerat.

Estructura de l'examen

Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s'avalua la comprensió de textos, en la segona es treballa l'expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova presenta dues opcions i n'has d'escollir una. Cada opció té un text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els textos són complementaris: el primer és literari i el segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc). El text literari pot ser alguna de les lectures prescriptives fixades al currículum.

En la primera part, les preguntes de comprensió avaluen la capacitat d'anàlisi i de síntesi, així com el coneixement de les lectures literàries tractades durant el curs. Et pots trobar diversos tipus de preguntes:

• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes sobre el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que has entès la informació rellevant que aporta el text a través de l'elaboració d'una síntesi o un esquema, d'una proposta de títol, d'un comentari breu sobre algun aspecte del text, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d'un argument i a sospesar la coherència o incoherència d'un raonament.
• Preguntes perquè identifiquis el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l'autor, etc.
• Preguntes per analitzar idees, opinions i arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, correlacions de temps verbals i l'ús dels connectors discursius per valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius d'un text.

Les preguntes són de tipus objectiu (amb una resposta a triar, verdader o fals, resposta curta, etc) i sempre s'inclou una pregunta sobre les lectures prescriptives de 2n de batxillerat.

Lectures prescriptives per al curs 2015-2016:
• Jesús Moncada: El cafè de la granota.
• Llorenç Villalonga: Bearn.

Lectures prescriptives per al curs 2016-2017:
• Llorenç Villalonga: Bearn.
• Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant.


En la segona part, dedicada a l'expressió escrita, has d'elaborar i manipular textos a través d'estructurar, desenvolupar i argumentar idees al voltant d'algun dels temes o motius que et proposen (relacionats amb el text o amb els continguts i les competències específiques del currículum de 2n de batxillerat). També has de dominar les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per reduir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor, reformular un model textual en diferents registres, etc.

Aquesta part s'estructura en dos exercicis. Al primer, es tracta d'escriure un comentari personal, adequat, ben estructurat i argumentat sobre algun tema que pugui suggerir la lectura dels textos de l'examen o sobre un dels temes abordats durant el curs. El segon exercici, de caràcter divers, pot incloure propostes de correcció, redacció, reelaboració o compleció d'un text breu.

La tercera part, comuna a les dues opcions de l'examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals i el domini de la norma a través de preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics, com per exemple: 
• L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i els usos correctes dels pronoms.
• Les funcions sintàctiques i l'oració composta.
• El lèxic: polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia.
• Els procediments de creació de neologismes, locucions i frases fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.

Les preguntes d'aquesta part seran de tipus objectiu, com a la primera part.

La puntuació màxima de la primera part, sobre la comprensió de textos, és de 4 punts. En la segona part, sobre expressió escrita, pots aconseguir 3 punts i en la tercera part, sobre reflexió lingüística, pots obtenir 3 punts. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics) ja que se't descompten 0,1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s'aplica a l'examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de les tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai podrà ser inferior a 0.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta que comptaran 0,5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions i només una serà vàlida amb un valor de 0,5 punts. Per contra, si tries la resposta errònia se't descomptarà 0,1 punts, però no se't descomptarà res si no contestes. Els exercicis d'opció verdader-fals també seguiran la mateixa pauta de correcció. La resta d'exercicis són de tipus objectiu (emplenar buits, identificació o transcripció fonètica, etc) i no se't descompta res en cas de resposta errònia.

Els criteris d'avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamenten en la coherència i l'adequació de l'escrit, la riquesa i la precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. El text ha de ser coherent, cohesionat, comunicatiu i amb la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs. Has d'expressar amb claredat les idees i els conceptes, en un registre adequat al context comunicatiu. El text ha d'estar ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d'una argumentació has de presentar la tesi i els arguments de manera ordenada.

La riquesa i la precisió lèxica es pot mesurar tot tenint en compte la varietat, el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia, etc), l'adequació al registre o la propietat amb la qual utilitzes les paraules. La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar segons la varietat de les estructures utilitzades (l'ús d'oracions compostes, per exemple), l'ús adequat de l'ordre de les paraules i dels pronoms, o bé a través d'usar diversos connectors discursius i signes de puntuació amb varietat de recursos de manera pertinent.

A l'enllaç de la dreta, trobaràs les Orientacions prova llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura.

Pots sol·licitar l'exempció de la matèria de llengua catalana per a la PAU:

  • Si estàs cursant, enguany, el segon curs de batxillerat i que s'hagin incorporat a primer o segon curs de batxillerat procedent de fora del territori de Catalunya i que no has cursat mai les matèries de llengua catalana, llengua catalana i literatura o equivalents (excepte l'alumnat procedent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de València).
  • Si has superat el batxillerat superat fora de Catalunya.
  • Si has superat el batxillerat d'altres sistemes educatius.

 

La sol·licitud s'ha de presentar a l' Oficina d'Accés a la Universitat i a les seves seus dins del termini establert per a cada convocatòria.

Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud:

  • Si ets alumne/a de fora de Catalunya: historial acadèmic de batxillerat.
  • Si ets alumne/a d'altres sistemes educatius: homologació del batxillerat.
Data d'actualització:  01.06.2017